Sala de Cámara

Sala

Sala de Cámara
Paseo de Campoamor S/N 03010 Alicante
QR Code

Date

Mar 16 2019

Time

8:00 pm - 9:30 pm

Cost

Entrada 15€

Ricardo Descalzo “Dreaming Drums”

El piano és un instrument de percussió i s’ha utilitzat com a tal en èpoques recents. En la composició actual, els creadors han ideat noves possibilitats sonores de l’instrument i l’usen com una caixa ressonadora amb múltiples possibilitats. La Toccata de Francesco Filidei n’és un bon exemple. El piano es percudeix i es frega en tota la seua superfície, i es transforma en una cosa nova sense cap relació amb les sonoritats que li han sigut pròpies fi ns avui. Moritz Eggert utilitza tot el perímetre del piano en la seua peça “Jerusalem” per a desenvolupar una roda d’accions sonores a l’interior del piano que s’incrementen en velocitat seguint les regles d’un conegut joc infantil. Una petita gamberrada d’una enorme difi cultat tècnica d’un compositor sense complexos. La utilització de diferents objectes a l’interior del cordatge converteix el piano en un nou instrument capaç de crear sons impossibles. Michelle Agnes amb el seu “Mobile” ha creat una de les peces més fascinants dels últims anys amb imants d’una gran potència que oscil•len entre les cordes. El seu piano homenatja el de John Cage i parteix de la mateixa font d’inspiració que les seues famoses sonates “Gemini”: el món escultòric de Richard Lippold i les gegantesques instal•lacions tubulars d’aquest. El piano preparat que també utilitza Michelle confereix a l’instrument la possibilitat de permutar en un altre diferent. Thomas Larcher transforma per complet la sonoritat del seu piano en “Smart dust” i el converteix en una espècie de marimba on les baquetes es canvien pels dits del pianista que recorre tot el teclat amb ritmes vertiginosos.

Maki Ishii imagina en Aphorismen II un univers compartit on el piano s’envolta d’un tam-tam simfònic, una lira i diversos instruments de petita percussió. El pianista amplia ací les seues habituals possibilitats amb altres instruments tocats per ell mateix en un imaginat setup en què el piano és el centre. En Demonic Thesis de John Psathas, el piano sembla improvisar sobre una base electrònica de ritmes techno frenètics creada amb sons d’una bateria. El techno és també el protagonista de Techno Music d’Anton Svetlichny. Aquesta vegada no hi ha electrònica; tots els sons es creen d’una manera acústica accionant sobre les cordes del piano en una obra juvenil plena de bravesa. Benjamin Boone en el seu Plau setting DJ, planteja una petita broma musical creada amb objectes quotidians com tasses, plats i culleres de fusta a manera de baquetes que utilitzen l’interior del piano com a ressonador en un intent de confi gurar un entorn propici per a una DJ amb la taula de mescles, els seus loops i scratching. El concert s’obri i es tanca amb dos fragments somiadors de Christopher Cerrone que emmarquen oníricament el viatge. Harriman amb una simple melodia sobre un fons de grills i Claremont utilitzant botelles afi nades.

Christopher Cerrone, Harriman

Michelle Agnes, Mobile

Francesco Filidei, Toccata

Anton Svetlichny, Techno music

Maki Ishii, Aphosirmen II

Moritz Eggert, Jerusalem

Benjamin Boone, Place setting DJ

Thomas Larcher, Smart Dust

John Psathas, Demonic Thesis (Songs

for Simon)

Christopher Cerrone, Claremont

(Memory Palace)

  • 00

    days

  • 00

    hours

  • 00

    minutes

  • 00

    seconds

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Share This